Tasca 10

Definim l'anamnesi com un terme mèdic utilitzat en els coneixements i habilitats de la semiologia clínica, per referir-se a la informació proporcionada pel propi pacient al metge durant una entrevista clínica, per tal d'incorporar aquesta informació a la història clínica. L'anamnesi és la reunió de dades subjectives, relatives a un pacient, que comprenen antecedents familiars i personals, signes i símptomes que experimenta en la seva malaltia, experiències i, en particular, records, que es fan servir per analitzar la seva situació clínica. És un historial mèdic que pot proporcionar informació rellevant per diagnosticar possibles malalties. 

L'exploració física és el conjunt de procediments de la ciència de la semiologia clínica, que realitza el metge al pacient, després d'una correcta anamnesis, per obtenir un conjunt de dades objectives. En la suma d'aquestes dades d'anamnesis i exploració física, registrats en l'historial clínica, es dóna suport la construcció d'un diagnòstic mèdic, que confirmen el diagnòstic d'un síndrome o malaltia. 

El diagnòstic, en medicina, és el conjunt de mètodes (basats en signes del pacient) que permeten determinar la malaltia que afecta al pacient. El resultat és el diagnòstic. 

El pronòstic és un terme mèdic que indica la predicció d'un metge de com progressarà un pacient, i si aquest té oportunitat de recuperar-se. Correspon a la previsió sobre l'evolució futura i desconeguda d'una malaltia basant-se en la interpretació de dades del moment actual. 

La indicació terapèutica és el camí o els procediments que el pacient ha de seguir, receptats per un metge després de fer les probes anteriors que hem anomenat, per tal de recuperar-se.

Un exemple de tot aquest procés analitzat seria el següent: un pacient que té molèsties pulmonars i molta tos va al metge, després d'un anamnesi i d'una exploració física, el metge li diagnostica bronquitis. El seu pronòstic és que millorarà en una setmana si reposa i, a més a més, segueix les indicacions de prendre's el medicament adient.